Els fantasmes del brocanter.
Enllestint els anys noranta del passat segle, a una brocanteria de Madrid (Espanya) es van produir tot un seguit d'esdeveniments de molt estranya explicació científica. En van ser testimoni desenes de persones, que van patir a la seva pell tot el seguit de fenomens que s'hi van esdevenir.
- A una brocanteria de Madrid es produeixen fenomens paranormals. Un brocanter de Madrid pateix des de fa temps fenomens paranormals al seu local del carrer Marqués del Monasterio, al districte Centro de Madrid. Segons va declarar el seu propietari, el Sr. Noel, a una emissora de radio de Madrid "una de les coses que més sovintegen és que caiguin objectes sense que ningú els toqui. De vegades es veuen figures, d'altres son sorolls reals però, sense res que els justifiqui".
Amb aquestes paraules començava Cristina Rovirosa, locutora de l'emissora Onda Cero, l'informatiu de les vuit del vespre del dia 11 de febrer de 1999. Una redactora de l'emissora acabava de filtrar la noticia dels estranys esdeveniments que es venien produint de temps ençà a un comerç de la ciutat.
El grup de recerca paranormal HEPTA i d'altres experts a la matèria no varen trigar a presentar-se al local, a fi de comprovar i investigar els fenomens.
Tot el local, atapeït d'objectes i antiguitats, desprenia una aura gairebé mística que traslladava a d'altres èpoques històriques. L'Àngela, copropietària del comerç explicava els esdeveniments als investigadors.
"Tot va començar el març de l'any passat, en Noel em deia jocós_ aquí hi ha fantasmes. I efectivament, van començar a passar coses." I és que d'ençà que es van posar al capdavant de l'establiment ja res és normal a la seva vida diària.
Àngela continuava explicant.
"Els llums van començar a moure's sols. Per exemple els seus penjolls de vidre apareixien a d'altres habitacions. Saltaven davant teu o es trencaven directament. Les aixetes s'obrien soles, de vegades escoltaves el so de vaixelles trencades, d'altres una intensa pudor a podrit i tot seguit el més meravellós perfum a roses. Sorgia per les habitacions i amarava alguns mobles. Feia olor a cabell cremat dins d'un dels armaris."
Els fenomens van anar augmentant en agressivitat i freqüència. Els primers testimonis d'excepció van ser els alumnes de les classes de restauració que s'hi donaven al darrera de la botiga. Però abans que persones alienes a aquesta poguessin presenciar aquests esdeveniments, l'Àngela i especialment en Noel, van viure experiències extraordinàries.
"Estàvem un dia organitzant la botiga. Damunt la taula teniem un ciri i de sobte es va encendre sol. Una altra vegada, en Noel va llençar un cap de moltó a la brossa, doncs semblava ben bé que agafés vida. Doncs bé, passada una estona la vam trobar a la porta de la botiga. Ara la tenim ben amagada."
La sorpresa dels propietaris els va dur a comentar amb les seves amistats el que estava passant.
"Hi havia dies que tancàvem la botiga i ens quedàvem a veure el que passava. Sempre era a la mateixa hora quan es desenvolupaven els esdeveniments. Estant amb uns amics a la sala principal van començar a caure trossos de fusta, com si estigués humida i corcada."
Al cloure l'estiu, la violència va augmentar de manera alarmant, fins hi tot al davant del Noel i l'Àngela.
"Recordo una nit quan tancàvem la botiga. Desprès de sopar vam tornar a mirar si havia passat quelcom. Quan vam entrar, els gots d'aigua que havíem deixat per a mantenir la humitat de la fusta dels mobles, van sortir disparats vers unes escultures romanes."
A partir d'aquests moments, els incidents van començar a fer-se permanents i els clients a ser testimonis de les estranyes escenes.
"Tu no saps quina vergonya (...) Arribava un client, li ensenyàvem algunes peces i començaven a caure objectes. Se'n anaven ben espaordits. Ens inventàvem mil excuses però no ens podien pas creure."
Amb el temps, els fenomens van anar reduint la seva intensitat fins ben bé desaparèixer.
Segons s'explica, abans vivia al lloc un advocat que va morir cremat al ocasionar un incendi arran d'una cigarreta encesa al llit. Tanmateix els investigadors de HEPTA van assegurar que això no tenia res a veure amb els esdeveniments esmentats.
Podria haver estat un cas de psicoquinesi espontània recurrent, més coneguda com poltergeist, produït probablement per alguna de les persones pressents, si no fos que molts dels fenomens es produïen sense haver-hi pas ningú. Testimonis de veïns i del conserge de l'edifici coincidien que, per les nits i amb el local tancat, s'escoltaven, sorolls i xarrades, com si hi hagués algú treballant.
Encara ara, segueixen sense tancar-se els interrogants del que era, el que va passar realment.
Vídeo del programa de CUARTO MILENIO.
Traduït de l'article El caso poltergeist del anticuario "Baúl del Monje".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada