dijous, 25 d’agost del 2011

EL "SISÈ SENTIT" D'ALGUNS ANIMALS.

Es ben sabut l'extraordinari desenvolupament de les facultats perceptives de molts animals, pel que fa a la detecció de tempestes, terratrèmols, tsunamis, arribada de persones, molt abans de que aquests esdeveniments succeeixin.

Aquesta percepció té una explicació científica comprensible: els sentits dels animals, en general, estan força més desenvolupats que els de les persones. Els gossos tenen un nombre de cèl·lules olfactives, considerablement superior al de les persones, un rang de sons audibles molt alt i unes orelles orientables per a una millor captació del so.

Pel que fa als gats, els seus sentits son molt aguts, amb una oïda molt aguda, una excepcional vista fins hi tot a la foscor, un olfacte molt desenvolupat i una gran sensibilitat als fenómens elèctrics atmosfèrics.

Tanmateix hi ha un munt de testimonis i fets contrastats i provats, que endinsen aquest "sisè sentit" molt més enllà del científicament comprensible.

···············································

Hi ha un cas que va ser famós al seu moment i és el del gat d'en Winston Churchill. En Churchill estava molt malalt, atès pels seus metges, a la seva cambra. Una nit a la que semblava que la seva salut revifava, el seu gat va començar a miolar d'una manera molt exagerada, fins que li van obrir la porta de la cambra a fi de que sortís. L'endemà, en Churchill era ben mort, havent-ho predit el seu gat molt abans que els metges.



ANIMALS QUE DETECTEN "PRESENCIES".

Els qui tenim gat o gossos, a vegades hem vist com es queden mirant a un punt fix, miolant o bordant agressivament. Pel carrer ens pot semblar fins a cert punt normal, però dins de casa ja son fiques d'un altre paner.

Una tranquil·la nit, sense sorolls ni moviments estranys, el nostre gat mou les orelles cap enrere, dilata les pupil·les, arqueja el llom, arrissa els pels, mou la cua, bufa i mira fixament un punt concret de la cambra. Terroritzat, s'ha posat en posició de defensa davant d'un perill, un perill que nosaltres no veiem però que hi és. Quina mena de perill és el que el porta a actuar tant agressivament?.


El finat parapsicòleg Robert Morris va estudiar una casa amb suposada activitat paranormal.
A una de les cambres amb més activitat, va fer entrar separadament un gos, un gat, una serp de cascavell i una rata.



- El gos, molt atemorit i esverat, va grunyir el seu amo, és va fer escàpol per la porta i no hi va haver manera de que hi tornès a entrar.



- El gat va ser entrat en braços del seu amo. Al mateix lloc que abans el gos, va saltar dels braços a l'esquena del seu amo, clavant-li les urpes, i desprès al terra, fins una cadira buida de una cantonada de la sala. Allà hi va restar uns minuts mirant-la fixament i bufant, fins que el van treure.


- La serp va agafar el posat d'atac vers la mateixa cadira. Passats un parell de minuts va girar el cap a poc a poc, fins la finestra. Passats cinc minuts va tornar la mirada vers la mateixa cadira, amb el mateix posat d'atac.




- La rata va ser l'únic animal que no va tenir cap mena de reacció especial.





Finalment, fent el mateix procés a varies cambres de la casa, no va passar res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada